El
següent treball pretén desenvolupar el tema de l'arquitectura en
el sí de l'època de la repoblació cristiana de la Península
Ibèrica. Per a tal motiu, partirem del context històric d'aquest
segle X, i de l'ànalisi detallat d'un dels exemples arquitectònics
més ben conservats, San Miguel de Escalada, un monestir situat a la
província de Lleó, més concretament al municipi de Gradefes.
Abans
de començar cal especificar que al parlar d'art mossàrab ho feim
d'aquell art o aquelles obres fetes per cristians i amb usos
cristians en territori musulmà. És però just pensar que la
convivència amb la cultura islàmica es farà palesa en aquestes
manifestacions, per tant, no ens estranyarà trobar arcs de
ferradura, espais copulats, estilitzades columnes amb capitells
corintis, etc. De la mateixa opinió és Gómez-Moreno:
"En
general, revélase lo mozárabe del norte con un sello de intentiva
que le presta siempre fisonomía propia respecto de los tipos
califales. Las iglesias de entonces en territorio cristiano son,
pues, un perfecto reflejo del ambiente social determinado por el
influjo absorbente de la España árabe, merced al contacto con los
meridionales, antaño sometidos a ella, dándose lugar a un periodo
propiamente mozárabe". (Gómez-Moreno, 1998).
Com
a adjectiu la Real Academia Española (RAE) defineix el terme
mossàrab a la seva vint-i-dosena edició com:
"Se
dice del individuo de la población hispánica que, consentida por el
derecho islámico como tributaria, vivió en la España musulmana
hasta finales del siglo XI conservando su religión cristiana e
incluso su organización eclesiástica y judicial."
Però
la definició de l'art del segle X no és tan senzilla ja que cada
vegada s'advoca amb més força per separar l'art pròpiament
mossàrab del de l'art de repoblació entenent aquest darrer com a
les manifestacions artístiques dutes a terme entre els segles IX i
XI, durant la Reconquesta Cristiana de la Península Ibèrica, però
en territori purament cristià. Encara així les influències entre
la cultura cristiana i l'islàmica no desapareixen però el cert és
que no podem parlar en els mateixos termes de l'art del nord i el del
sud de la Península Ibèrica durant aquests segles. És més podem
dir que l'art de la reconquesta és per molts la suma dels arts
visigot, asturià i el que anomenam prerromànic. Seguint
aquesta línia trobem Mireille Mentré però ella creurà preferible
mantenir la terminologia tradicional "Por razones de comodidad
y, en segundo lugar, por motivos de alguna manera simbólicos, para
rendir homenaje a quien descubrió la especificidad de este arte,
Manuel Gómez Moreno".
Aquí
ens hauríem de demanar si vertaderament cal o ens resulta útil a la
comunitat científica mantenir una terminologia per "comoditat"
si això implica perdre precisió. Actualment, és preferible
diferenciar entre mossàrab i art de repoblació el que ens dóna més
matissos i permet atracar-nos més específica i correctament a les
restes del moment. Són els estudis dels darrers trenta i vint anys
que advoquen per tal diferenciació tenint com a principals valedors
a Isidro Bango i a Artemio Martínez Tejera. Basant-se amb textos de
Bango, Fernando Arce Sainz al capítol "Propuesta para el
estudio de la arquitectura cultual cristiana en Al-Andalus"
(2009) dins Relegados al margen: marginalidad y espacios
marginales en la cultura medieval defensa la divisió del
termes per molt que en el cas de San Miguel de Escalada i alguns
altres la proveniència dels monjos sigui des d'Al-Andalus, realment
no van ser ells els controcturs mentrre sí que ho foren, amb molta
probabilitat els obrers de la zona castellana o lleonesa i que, per
tant, deixaran patents influències de l'arquitectura de la zona. El
mateix Isidro Bango considera l'ús dels dos termes més correcte
"por ser más acorde con la realidad histórica y artística de
la época".
Dit
això tornem al tema central del treball, el Monestir de San Miguel
de Escalada construit al 913 per una sèrie de monjos emigrats des
del califat de Còrdova fins al Regne de Lleó . O sigui, si
atenem a la darrera definició formaria part d'aquest art de
reconquesta més que del mossàrab encara que tradicionalment ha
estat considerat com a tal i tanta raó no manca ja que els
constructors seran monjos provinents d'aquests califats. Amb tot, la
definició o adscripció a un d'aquests termes és complexa i
polèmica. Bango advoca per la separació terminpologica adhúc a que
amb la tradicional denominació de mossàrab limitam o unificam
tipologies artístiques i usos diferents encara que es produeixin a
territoris propers i contemporàniament.
En
tot cas, independentment de l'estil o nom que se li dóna podem dir
que és un monestir, una arquitectura religiosa que en certa manera
preveu la importància que anys més tard tendran les ordres
religioses i els seus monestirs i que combina elements cristians i la
seva simbologia amb altres d'islàmics a més d'influències dels
regnes cristians anteriors a la conquesta musulmana.
En
resum, el treball que ens ocupa es centra en el cas concret de San
Miguel de Escalada per mostrar les característiques de
l'arquitectura del moment precís de la seva construcció, per
ilustrar-les ens farem servir, a més, de comparacions amb altres
mostres de construccions contemporànies, esperant fer una exposició
clara d'un art que, és la mostra d'un moment clau a la història de
tota la Península Ibèrica i de la qual ens queden intactes poques
peces o obres.
Marina
Frau Maestre.
Bibliografia:
ARCE
SAINZ F. ""Propuesta para el estudio de la arquitectura
cultual cristiana en Al-Andalus" dins Relegados al
margen: marginalidad y espacios marginales en la cultura
medieval, Cyan, Proyectos y Producciones Editoriales S.A.
(2009) Madrid.
BANGO
I.G. Alta Edad Media, de la tradición hispanogoda al
Románico. Editorial Sílex (1989). Madrid.
GAYA
NUÑO JA, "Arte Mozárabe", Historia del Arte
Español, Editorial Plus Ultra (1973), Madrid.
GÓMEZ
MORENO M. Iglesias mozárabes, arte español de los siglos IX
al XI, Editorial Universidad de Granada (1998), Granada.
MENTRÉ
M. El
estilo mozárabe, Ediciones
Encuentro (1994), Madrid.
YARZA
J., La Edad Media, "Mozárabes y repoblación
(del siglo X a la integración en Europa), Editorial Alhambra (1980),
Madrid
.jpg)
