Exterior San Miguel de Escalada

Exterior San Miguel de Escalada
Làmina nºXXXIX dins Iglesias Mozárabes, arte español de los siglos IX a XI.

martes, 14 de mayo de 2013

4-.Interior de San Miguel de Escalada



Respecte a l’interior de San Miguel Escalada, l’església està formada per tres naus, una central, més ampla, i dues laterals les quals se troben dividides per columnes sobre les quals descansen uns arcs de ferradura. A continuació arribem al transsepte, el qual no s’acusa des de l’exterior en tenir els braços curts. A més, l’església compta amb un creuer no visible des de l’exterior. Malgrat això, el creuer serveix per a delimitar d’una manera perfecta l’espai del presbiteri, utilitzant a meitat d’altura de la nau major o central una paret a mode d’iconostasis, formant tres arcs i pretils, dels quals només se conserven restes. Els pilars que sostenen el pes de l’església i que se troben a la paret del iconostasis són de planta cruciforme i estan formats per peces, arribant algunes fins als 97 centímetres d’alt. Aquests tipus de pilars no són freqüents abans de l’època del Romànic, encara que els trobem a alguns edificis, com per exemple a la Mesquita de Córdoba ja al segle VIII. 


Vista interior de San Miguel de Escalada des de la nau central
Vista des de l'iconostàsis



A mesura que avancem dins l’espai, arribem als absis, els quals estan constituïts per un absis central més ample i dos col·laterals als costats. Aquests absis estaven disposats sobre una planta de ferradura molt desenvolupada i eren els únics elements arquitectònics preparats per dur voltes. Es cert que els braços del transsepte duen voltes, però aquestes són un afegit posterior. Tant l’absis central com els laterals i els braços del transsepte estan precedits per grans arcs de ferradura oberts els quals estan dividits en dovelles de grossor desigual unides amb juntes molt subtils. L’arc de ferradura de l’absis principal es troba recolzat sobre brancals, els quals duen incorporats fusts. Respecte als absis menors i els braços del transsepte, hi ha brancals amb impostes amb motllures. Els absis se cobreixen amb voltes amb forma de cúpula un tant especial, formant tres cascs amb forma de conca i un quart amb forma de volta d’aresta.


Sostre de San Miguel


Respecte a les finestres amb les quals compta l'església, aquestes estan formades per sis petits arcs a cada costat superior de l'església. Interiorment, tots són iguals, amb forma d'arc de mig punt.

Respecte a les portes, situada al mur septentrional hi ha una porta tapiada amb doble planxa de fusta no molt gran, primitiva i destinada molt probablement a una sagristia que no ha deixat cap empremta. D'una altre porta, molt gran, s'hi conserven els brancals a la part de Ponent. Sembla que va tenir una planxa de fusta i que possiblement conduïa cap a un vestíbul. Cap al sud, on hi va haver el claustre, s'hi conserva la única porta accessible avui dia, amb un arc de ferradura. Sobre aquest arc hi ha una pedra amb una inscripció redactada en caràcters mossàrabs on pareix indicar la jurisdicció de San Miquel l'any 1040. Aquest arc sembla ser dels més antics de l'església, molt probablement emportat d'un altre lloc. 


Vista des de la nau lateral, on s'aprecien els capitells
Capitell interior

Per últim, cal destacar de San Miguel la decoració, ja que no hi ha altre decoració més rica en totes les esglésies del segle X. Un exemple són els fusts de l'interior, els quals són reutilitzats, fets en marbre amb vetes grises. Només dos d'aquests fusts duen collarí. Respecte als capitells, cinc d'aquests també són d'aprofitament; hi ha dos per a pilastres situats en l'arc travessà de la nau col·lateral, reduïts en tamany i decorats amb motius vegetals. Altres dos capitells se situen en les primeres columnes exemptes de les naus i són de tipus corinti, decorats amb fulles amb la punta molt destacada i compten a més amb collarí propi. L'últim capitell se troba junt a un dels dos darrers esmentats, robust i molt semblant als capitells del iconòstasis de l'església de Santa Cristina de Lena, situada a Astúries. Les decoracions de San Miguel de Escalada destaquen per ser moltes d'elles d'aprofitament, provinents d'altres temples de culte.


Noemi Arriaza Gutiérrez.

BIBLIOGRAFIA:

-       - GÓMEZ MORENO, M. Iglesias mozárabes. Arte español de los siglos IX a XI. Editorial Universidad de Granada (1998). Granada. Pàg. 145 – 155.
      - YARZA LUACES, J. Arte y arquitectura en España del 500 al 1250. Ediciones Cátedra S.A (1987). Madrid. Pàg. 93 – 94. 










No hay comentarios:

Publicar un comentario