A
Lleó es troben tres monestirs mossàrabs: el nostre San Miguel de la Escalada,
el de Santiago de Peñalba i el de Santo Tomàs de Ollas. Tot i estar a un mateix
territori tots tres difereixen molt entre ells.
Escalada té els seus tres absis amb cobertes amb voltes gallonades i
d'aquest passa a ser un sistema predilecta en les esglésies lleoneses.Les
voltes amb gallonament també les trobam a Melque, per tant es reafirma que
estan presents a tot l'art mossàrab.
Escalada
té la particularitat de ser l'única església mossàrab de Lleó amb pòrtic. El
seu pòrtic destaca especialment dels altres mossàrabs en general, ja que
presenta unes columnes estilitzades amb
uns capitells sumptuosament decorats que aguanten els arcs i li donen una
esveltesa particular.
Les
cobertes de les naus són de fusta, és una característica que comparteix amb el
monestir lleonès de Santo Tomàs de Ollas i el de Mazote, per tant no és un fet
únic, però la majoria dels altres monestirs tenen totalment les cobertes amb volta
de pedra, un exemple seria la de San Millán de Cogolla i la magnífica volta de
Santa Cristina Barriosuso.
A
més té una morfologia molt geometritzada mostrant una planta amb un ritme
estructural molt regular que té reminiscències
de la compartimentació de l'espai que s'havia usat en època visigoda. Té
tres absis disposats en bateria, el central un poc més ample que els laterals.
Llavors té tres naus que acompanyen els absis i seguint el mateix esquema de
dimensions, la nau central més ample que les laterals; es pot dir que està
constituït a mode de "transsepte" sense sobresortir dels perímetre
murari. Seguidament d'aquestes hi ha tres naus longitudinals la del mig més
ample i alta (amb un cos de finestres a la part superior) que les laterals, totes
equivalen en amplària a les precedents. Cap església mossàrab té aquest
plantejament estructural tan fidel a l'arquitectura visigoda.
Santa
Comba de Wanda té una planta semblant a la d'Escalada seguint aquest esquema de
capçalera amb tres absis adequada en dimensions a les tres naus posteriors.
La
planta de Wanda té una estructura interna que no difereix molt de la de San
Miguel de Escalada, la nau central es divideix de les altres mitjançant
columnes amb arcs de ferradura i el mur de sobre d'aquestes té un cos
d'obertures en format de finestra.
Hi
ha que remarcar que és l'únic que conserva el cancell típic d'aquestes
esglésies mossàrabs i podríem dir que és també l'únic amb presència de
finestres bífores. En quant a decoració escultòrica en relleu comparteix la amb
la majoria de monestirs uns mateix patrons estilístics, especialment en els
capitells. Santiago de Peñalba presenta uns permòdols amb unes formes molt
semblants, a diferència però aquests són de pedra. Fent esment a més qüestions
decoratives en l'arc de l'absis de Santiago de Peñalba trobem unes policromies
que fan un dibuixos geomètrics entrellaçats models els quals pareixen les que
trobam als relleus d'Escalada als epígrafs d'altar i als relleus de per exemple
a l'ampit del presbiteri.
Escalada
té molts d'elements arquitectònics comuns amb l'església de San Cebrián de
Mazote, com la coberta de fusta de la nau central i l'organització interna
ondulant dels murs gràcies als arcs de ferradura. Però la simplicitat
decorativa de San Miguel de Celanova ( i altres com Melque) poc té a veure amb la
d'Escalada, aquest darrer ja presenta exuberància vegetal en alguns motius com
el cancell demostrant un domini de la tècnica molt més desenvolupat que els
altres.
Goméz
Moreno deia que els elements califals que tenien arquitectures com Escalada i
San Cebrián de Mazote havien estat fetes exclusivament per cristians però
Tejera diu que es va tenir mà d'obra musulmana en col·laboració. En canvi a
Santiago de Peñalba es creu que l'obra hauria estat feta completament per mà
d'obra musulmana.
També cal mencionar que
San Miguel de la Escalada és ric amb nombroses inscripcions que han aportat
informació sobre materials, història del temple previ, restauracions
i noves obres. Són tan nombroses que han donat per fer tot un estudi ,
l'elaborà el catedràtic Vicente García Lobo.
Hi ha autors com Henri
Stierlin que consideren San Miguel de la Escalada com l'exemple de qualitat de
l'arquitectura mossàrab.
.jpg)
Bibliografia:
FERNÁNDEZ
ARENAS.J. La arquitectura mozárabe. Polígrafa,
Barcelona. Pàgs. 38-142
GARCÍA
LOBO, V. Inscripciones de San Miguel de la Escalada.
Albir (1982), Barcelona. Pàgs. 41- 58
STIERLIN,H. Los
Beatos de Liébana y el arte mozárabe. Nacional (1983), Madrid.
Pàg.153.
TEJERA
MARTÍNEZ, A. "Larquitectura
cristiana hispánica del siglo IX y X en el regnumAstur-Leonés".
Revista Asociación
cultural Monte Irago (2004),
nº14, p. 9-12.
FERRER
GARCÍA-ARÁEZ,H., ALVAREZ DE MIRANDA CORTES, J. "Nuevos
hallazgos mozárabesen el Duero", Boletín
del Seminario de estudios de arte y arqueología. (1995)
nº61, p.277-290.
Joana Mª Sánchez Cunill
No hay comentarios:
Publicar un comentario