L’església
de San Miguel de la Escalada, com ja ha dit a entrades anteriors una
de les meves companyes, és de tipus basilical, de tres naus, la
central un poc més ample que les laterals i orientada cap a l’est.
Aquesta església es basa en que a l’exterior es pot observar els
tres absis rectangular de la capçalera però al interior no és de
la mateixa manera ja que té forma d’arc de ferradura, a més que
el transsepte no sobresurt a l’exterior. Els tres absis de la
capçalera estan coberts per voltes cupuliformes perquè formen tres
cascs còncaus. EL material dels murs exteriors de les naus de
la Escalda estan fets de maons i fang d'uns 45 centÃmetres de
grossos de llargà ria.
En
la teulada lo més caracterÃstic és com esta organitzat, en
especial en l’absis central, on aquesta teulada està composada per
modillons de forma corbada formant lòbuls convexes i que aquests
lòbuls estan col·locats sobre una cornisa petita de dents de serra
entre dos llistons. Com diu Yarza en el seu llibre
Art i arquitectura d’Espanya del 500 al 1250 aquests
modillons són d’origen cordovès però que a vegades es poden
decorar amb motius com les rodes solars i d’altres motius
caracterÃstics de l’art hispà nic del segle VII.
Com
element caracterÃstic de San Miguel de la Escalada cal destacar el
pòrtic lateral, que corre a lo llarg de la façana meridional,
corregut per quinze arcs de ferradura i estructurat, com menciona
Olaguer-Feliú en el Arte medieval español hasta el año
mil, amb uns aires que ens ofereix l’aparença de l’entrada
d’una mesquita, però que cal assenyalar que l’arquitectura de la
mesquita no apareixerà fins un poc més tard. Aquest
pòrtic està fet de pedra i a més realitzat en dues fases, que a la
vegada aquestes dues fases varen ser remodelades més tard. Aquestes
dues fases de construcció estan explicades per Isidro Bango en el
seu article Los expolios del paisaje monumental y la
arquitectura hispana de los siglos VII al XI. Reflexiones sobre el
proceso constructivo de San Miguel de la Escalada. Bango
explica que en la primera fase es varen fer els set arcs occidentals
i en la segona fase, la resta de l’arcada.
 | |
| Bango I. Los expolios del paisaje monumental y la arquitectura hispana de los siglos VII al XI. Reflexiones sobre el proceso constructivo de San Miguel de la Escalada. |
 |
| Bango I. Los expolios del paisaje monumental y la arquitectura hispana de los siglos VII al XI. Reflexiones sobre el proceso constructivo de San Miguel de la Escalada. |
Un
altre element important a San Miguel de la Escalada són les seves
portes. L’explicació de les portes de la Escalada també es troba
en l’article de Bango, esmentat a lÃnies superiors. Argumenta que
hi ha l’existència de cinc portes, agafant la referència del
plà nol de les excavacions de Larrén. Segons Bango la primera porta
(A) està oberta al mur septentrional, la segona porta (B) oberta en
el mur meridional, la tercera porta (C) també en el mur meridional
però situada en el centre on es formen les tres naus des del mur
occidental, la quarta porta (D) és l’anomenada porta Chori que
està en el mur occidental i oberta a la nau col·lateral meridional
i la darrera porta, la cinquena (E) està com l’anterior en el mur
occidental però aquesta comunica amb la nau central.
Després
d’esmentar on es localitzen aquestes portes al pòrtic cal
explicar-les un poc com són cada una d’aquestes cinc portes.
De
la primera porta (porta A) cal destacar la forma recte que tenen els
brancals. A part es creu que en aquesta porta A es complia la funció
de sagristia.
Sobre
la segona porta, la porta B està oberta en un mur que no pertany a
l’original sinó que es creu que es degut a la seva restauració
que es va fe als segles XIX i XX.
Sobre
la tercera porta (C) es correspon com diu Bango al seu article amb
l’arc de l’abat Sabarico de forma tosca i de mig punt amb
dovelles horitzontals. Un tret a destacar d’aquest arc de la porta
C és que en les dovelles del arc hi ha unes lletres pintades que
varen servir per traslladar l’arc del lloc on es va fer com per
exemple les canteres medievals al lloc on s’havia de col·locar que
és aquesta porta. Aquesta porta C és la porra dels monjos
La
quarta porta, porta D només es conserva d’ella els grans blocs de
pedra dels brancals. Un tret destacable d’aquesta porta D és l’arc
que hi havia en ella que era totalment cec.
La
darrera porta d’aquest pòrtic de l’església de San Miguel de la
Escalda és la quinta, la porta E. Aquesta porta E dona accés a la
nau meridional, però que actualment esta cegada, a més
que s’ha desplaçat cap el sud. A part aquesta porta un tret
essencial és que tenia els brancals rectes. La disposició i
col·locació d’aquesta porta és perquè no s’obri des de
l’església sinó que s’obri des del seu interior de la
dependència. Com diu Bango a l’article es creu que la funció i
l’à mbit d’aquesta porta podria ser indefinit, és a dir, que
podria tenir qualsevol ús d’aquell moment.
Marina
Ferre Valverde.
Bibliografia:
1.
FELIU-OLAGUER FERNANDO. El arte medieval hasta el año mil (
Desde el establimiento de los visigodos a la conformación del
románico).Editorial Taurus (1989), Madrid. P. 213-214, 225- 229.
2.
YARZA J. La Edad Media,"Mozárabes y repoblación
(del siglo X a la integración en Europa), Editorial Alhambra (1980),
Madrid. p.56-58.
3.
BOZAL VALERIANO. Historia del Arte en España. (Desde los
orÃgenes hasta la Ilustración). Editoria Istmo (1972)
1973, Madrid. P. 60-67.
4.
Bango, I. Los expolios del paisaje monumental y la
arquitectura hispana de los siglos VII al XI. Reflexiones sobre el
proceso constructivo de San Miguel de la Escalda. Universidad
Autónoma de Madrid. (2008). Madrid.
No hay comentarios:
Publicar un comentario