2-.El context històric del segle X:

  El segle X constitueix una etapa de lluites com és el cas del regne de Lleó o de Navarra, una etapa d'intervencions d'uns regnes en altres i una etapa d'expansió territorial. Tots aquests fets dins una zona cristiana que estava al mateix temps enfrontada amb els musulmans.

Un fet destacable d'aquest segle X és el fet de les repoblacions. Aquestes repoblacions es basen en construir nous nuclis de població i noves fortificacions defensives per el motiu dit abans, l'enfrontament amb el món musulmà. És a n'aquest segle X on apareix l'art mossàrab o també conegut amb el terme d'art de la repoblació, que està relacionat amb el fet explicat en línies anteriors.

Un altre fet destacable és la massa de població que estava dividida en quatre tipus de habitants. El primer tipus d'habitant eren els musulmans pròpiament dits, els segons eren els jueus, el tercer tipus eren els muladies que eren cristians convertits al islamisme i fills de pare musulmà i mare cristiana que aquests havien de creure a la fe de Mahoma, el quart i darrer tipus d'habitant eren els mossàrabs, aquests habitants eren cristians que mantenien les seves creences però que a poc a poc anaven adoptant els costums i maneres musulmanes.

Desprès de fer una clara divisió dels quatre tipus d'habitant que podia haver en aquests territoris cal destacar que un any abans del segle X, és a dir a mitjans del segle IX, les comunitats cristianes varen començar tenir problemes greus amb les autoritats islàmiques ja que es va començar a prohibir estendre la seva fe en territoris musulmans, a més que també es va començar a posar una sèrie de impostos a n'aquells cristians abjuraven de la seva religió, a part que també es va començar a donar opció a accedir a llocs públics. Aquestes raons tan religioses, econòmiques i socials, pertorbaven l'estabilitat dels habitants mossàrabs en territori musulmà.

Tant en lo que queda del segle IX com ja dins el segle X els habitants mossàrabs a part d'estar plenament perseguits, es varen veure a més empresonats. Per aquest motiu molts dels habitants mossàrabs s'anaven traslladant a altres territoris com són el Regne de Lleó, Navarra o Catalunya. Un exemple d'aquests territoris és la zona del Duero que permetia l'assentament mossàrab i és a n'aquesta zona on en petits nuclis de població i centres monàstics que anava sorgint una creativitat artística pròpia del mossàrab.

En aquesta zona del Duero, quan els habitants mossàrabs anaven arribant es trobaven restes de l'arquitectura pròpia dels visigots (temples i monasteris i antics nuclis de població), aquestes estaven destruïdes o abandonats per la invasió musulmana i és aquí, com ja s'ha dit abans, els mossàrabs es varen instal·lar que aquests varen col·laborar activament a la repoblació.

Una de les obres que cal esmentar relacionat amb tot aquest context del segle X és el monestir de San Miguel de Escalada que va ser una de les primeres construccions en aquest segle X al Regne de Lleó.

 D'aquesta obra cal destacar que va ser fundada per Alfons III el Magne a favor de l'Abat Alfons. A part, al 913 es va renovar el temple i el monesteri adjunt i durant el regnat de Ramir III va arribar a ostentar Escala el rang de patronatge reial. A part l’edifici, segons un document trobat, va ser consagrat el 919, pel bisbe Iennadium-Genadio (865?-935-937). Però segons un epígraf, amb un text publicat el 1786 (avui en dia desaparegut), el temple va ser consagrat pel bisbe d’Astorga, Genadio, el 20 de novembre de l’any 913. El text de l’epígraf (redactat amb posterioritat a la data de la consagració de l’edifici) afirmaria:

“Aquest antic lloc consagrat a l'Arcàngel Miquel, de petita construcció, després enderrocat, va romandre durant molt de temps en runes fins que l'Abat Alfonso amb els seus companys, arribant des de la seva pàtria cordovesa, va refer la runa de l'edifici baix el serè Príncep Alfonso (Alfonso III el Magno), que exercia la seva autoritat. Creixent el nombre de monjos, finalment aquest temple s’erigeix bell, ampliat per totes bandes amb admirable factura des dels seus fonaments. No per ordre del poder o forçament del poble sinó per l'afany atent de l'Abat Alfonso i els seus germans es varen acabar aquests treballs en dotze mesos. García va ser qui va finalitzar el seu regnat amb la seva reina Mumadona. En l'era 951 (any 913) va ser consagrat el temple pel Bisbe Genadio d'Astorga, a dotze dies de les kalendas de desembre (20 de novembre).”

Segons aquest epígraf l’església actual ampliaria i engrandiria un altre edifici reedificat o restaurat per l’Abat Alfonso durant el darrer quart del segle IX. Però no es pot afirmar (des del punt de vista arqueològic) que aquesta arquitectura hagués estat una ampliació d’altre edifici preexistent. Dins aquesta idea s’ha plantejat la hipòtesi de que l’edifici anterior fos una domus ecclesia, ara ja desapareguda, però de moment no s’ha confirmat. S’ha arribat a un consens en el que s’accepta la possibilitat que en aquell lloc s’emplacés un espai cementirial dedicat a l’Arcàngel San Miquel dels segle VII (arcàngel encarregat de la pesada d’ànimes durant la Psicòstasi) sorgit sobre un espai arquitectònic tardoromà i en runes. Per tant amb l’arribada de l’Abat Alfonso s’hauria reedificat i posteriorment “a causa de l’augment del nombre de monjos”. Aquesta afirmació fa que es plantegin diverses hipòtesis constructives, com pot ser l’ampliació del espai per als monjos.

Aquest és un poc el context del segle X i també sobre l’església de San Miguel de la Escalada segons els documents i l’epigrafia trobada de l’edifici però cal dir que aquesta obra de Sant Miguel de Escala l'anirem comentant a poc a poc en les següents entrades.

Marina Ferre Valverde.

Biografia:

1. FELIU-OLAGUER FERNANDO. El arte medieval hasta el año mil ( Desde el establimiento de los visigodos a la conformación del románico).Editorial Taurus (1989), Madrid. P. 213-214, 225- 229.

2. YARZA J. La Edad Media,"Mozárabes y repoblación (del siglo X a la integración en Europa), Editorial Alhambra (1980), Madrid. p.56-58.

3. BOZAL VALERIANO. Historia del Arte en España. (Desde los orígenes hasta la Ilustración). Editoria Istmo (1972) 1973, Madrid. P. 60-67.

4. Bango, I. Los expolios del paisaje monumental y la arquitectura hispana de los siglos VII al XI. Reflexiones sobre el proceso constructivo de San Miguel de la Escalda. Universidad Autónoma de Madrid. (2008). Madrid.